Història
Sellent és un municipi situat a la comarca de la Ribera Alta. Antigament s’anomenava Sellent de Xàtiva, encara que formava part del seu Terme Particular i després va pertànyer a la denominada Governació de Xàtiva.
HISTÒRIA
Durant el segle VIII els musulmans arribaren a esta comarca de la Ribera Alta i descobriren la fertilitat de les seues terres, travessades pel riu Xúquer d’oest a est, i pel seu afluent el riu Sellent de sud a nord, d’aigües netes i transparents, tots dos rius amb abundant pesca, així com el suau clima protegit dels vents per les serres del Montot i Realeng. Davant d’estes òptimes condicions, decidiren poblar-la i colonitzar-la. Els musulmans edificaren l’alqueria de Sellent, denominada així en l’època; construïren un castell al tossal, establiren el cultiu de l’arròs i també el de la morera per a la cria del cuc de seda, que fins a finals del segle passat constituí la seua principal font de riquesa.
En la conquesta de la ciutat de Xàtiva, el rei Jaume I assentà el seu exèrcit a la zona de l’Estapar de l’alqueria de Sellent, i des d’eixe lloc atacà Xàtiva, ja que era una plaça molt important, que acabaria convertint-se en la segona ciutat del Regne de València. Per a això féu una sèrie d’incursions contra els musulmans entre els anys 1239 i 1244, ja que era un castell fort, dur i amb grans muralles i torreons.
En 1414 pertanyia a Francesc Soler, i poc després passà a la família Marrades, que es convertiren en Comtes de Sellent al segle XVII. En 1609 l’alqueria de Sellent quedà despoblada com a conseqüència de l’expulsió dels moriscos. En el terratrémol de 1748, que destruí el castell de Montesa, s’enderrocaren diverses cases, entre elles el castell senyorial.
DEMOGRAFÍA
L’origen de la població de Sellent és morisc, ja que el poble era una alqueria musulmana que es va establir en este lloc cap al segle VIII. En 1239 l’alqueria fou conquerida pel rei Jaume I d’Aragó. Les primeres dades de la població comencen l’any 1520, amb 34 cases de cristians (136 veïns). En 1609 l’alqueria quedà pràcticament despoblada amb l’expulsió dels moriscos, i en 1616 només hi havia 3 cases ocupades (12 veïns). En 1630 augmentà fins a 15 cases.
En 1852 hi havia 58 cases (200 persones). A finals del segle XIX, en 1895, hi havia 360 persones. Començà el segle XX amb un cens de 391 veïns. En 1910 ja eren 415 i en 1920 augmentaren a 447 habitants, passant a 552 veïns en 1930.
Va ser en la dècada de 1950 a 1960 quan el municipi aconseguí el màxim nivell de població, i la totalitat de les cases de camp estaven habitades, coincidint amb l’època en què hi havia molt de treball en les faenes agrícoles. A partir de 1960 patí la pèrdua de població per l’emigració cap a les zones industrialitzades, el que es coneix com l’èxode rural.
