Skip to content

Història

Sellent és un municipi situat a la comarca de la Ribera Alta. Antigament es deia Sellent de Xàtiva, tot i que formava part del seu Terme Particular i després va pertànyer a l’anomenada Governació de Xàtiva.

Història

Durant el segle VIII els musulmans van arribar a aquesta comarca de la Ribera Alta i van descobrir la fertilitat de les seues terres, creuades pel riu Xúquer d’oest a est, i pel seu afluent el riu Sellent de Sud a Nord, de netes i transparents aigües , tots dos rius amb abundant pesca, així com el suau clima protegit dels vents per les serres del Montot i Realeng. Davant estes òptimes condicions, van decidir poblar-la i colonitzar-la. Els musulmans van edificar l’alqueria de Sellent, denominada així a l’època; van construir un castell al turó, van establir el cultiu de l’arròs i també el de la morera per a la cria del cuc de seda, que fins a finals del segle passat va constituir la seua principal font de riquesa.

En la conquesta de la ciutat de Xàtiva, el rei Jaume I va assentar el seu exèrcit a la zona de l’Estepar de l’alqueria de Sellent, i des d’aquest lloc va atacar Xàtiva, ja que era una plaça molt important, que acabaria convertint-se en la segona ciutat del Regne de València. Per a aconseguir-ho va fer una sèrie d’incursions contra els musulmans entre els anys 1239 i 1244, ja que era un castell fort, dur i amb grans muralles i torrasses.

L’any 1414 pertanyia a Francesc Soler, i poc després va passar a la família Marrades, que es van convertir en Comtes de Sellent al segle XVII. L’any 1609 l’alqueria de Sellent va quedar deshabitada com a conseqüència de l’expulsió dels moriscos. En el terratrèmol de 1748, que va destruir el castell de Montesa, es van enderrocar diverses cases, entre elles el castell senyorial.

Demografia

L’origen de la població de Sellent és morisc, ja que el poble era una alqueria musulmana que es va establir en aquest lloc cap al segle VIII. El 1239 l’alqueria va ser conquistada pel rei Jaume I d’Aragó. Les primeres dades de la població comencen l’any 1520, amb 34 cases de cristians (136 veïns). En 1609 va quedar pràcticament deshabitada l’alqueria amb l’expulsió dels moriscos, i el 1616 tan sols hi havia 3 cases ocupades (12 veïns). El 1630 va augmentar a 15 cases.

El 1852 hi havia 58 cases (200 persones). A la fi del segle XIX, l’any 1895, hi havia 360 persones. Va començar el segle XX amb un cens de 391 veïns. El 1910 eren ja 415 i el 1920 van augmentar a 447 habitants, passant a 552 veïns en l’any 1930.

Va ser en la dècada de 1950 a 1960 quan el municipi va assolir el màxim nivell de població, i la totalitat de cases de camp estaven habitades, coincidint amb l’època en què hi havia molta feina en les tasques agrícoles. A partir de 1960 pateix la pèrdua de població per l’emigració cap a les zones industrialitzades, l’anomenat èxode rural.